CANTADA NADALES 2019
Hace 6 años
sábado, 20 de diciembre de 2008
sábado, 29 de noviembre de 2008
Iker Casillas
Iker Casillas Fernández (Móstoles, Madrid, España, 20 de mayo de 1981) es un futbolista español que se desempeña como guardameta en el Real Madrid de la primera división de España y en la Selección de fútbol de España, donde además es el capitán.
Desde el año 2000 ha sido incluido habitualmente en la lista de los mejores porteros según la IFFHS.[1]
miércoles, 26 de noviembre de 2008
Parque nacional de Doñana
Esta situado en la provincia de Huelva en las marismas del Guadalquivir.
El Parque Nacional de Doñana es uno de los espacios protegidos más importantes del territorio andaluz y la mayor reserva ecológica de Europa. Es el resultado de la actividad ancestral del hombre sobre un territorio con singulares peculiaridades, que se caracteriza por su fragilidad ante determinados impactos.
La riqueza de sus ecosistemas acuáticos y terrestres (playas, dunas, marismas, monte bajo...) le confieren unas características únicas para albergar a gran cantidad de especies, en el que destacan algunas tan emblemáticas como el lince ibérico y el águila imperial, hoy día en peligro de extinción.
La marisma destaca por ser lugar de paso, cría e invernada para miles de aves europeas y africanas, lo que la convierte en un ecosistema de altísimo valor ecológico. Por ello ha sido catalogada Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) y Zona de Especial Conservación (ZEC).
Premio nobel
El Premio Nobel (pronunciación /noˈbɛ:l/)1 se otorga cada año a personas que hayan hecho investigaciones sobresalientes, inventado técnicas o equipamiento revolucionario o hayan hecho contribuciones notables a la sociedad.
La primera ceremonia de entrega de los Premios Nobel en Literatura, Física, Química y Medicina se celebró en la Antigua Real Academia de Música de Estocolmo (Suecia) en 1901. Desde 1902, los premios los entrega el Rey de Suecia.
lunes, 24 de noviembre de 2008
Haikús
L'haiku , derivat de l'haikai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Abans de l'haiku, l'hokku va ser el primer vers de l'haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l'hokku i va crear l'haiku per primera vegada. El primer escriptor d'haikus és Shiki, reformador de l'hokku...
L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl•laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo que indica l'estació de l’any a la qual es refereix. Alguns consideren que l'haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l'haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l'haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.
Llac fosc la nit,
com cascada sense cant
caigué la llum.
Blanques estrelles
es tornen blau monòton
al cant del gall.
A la caleta
-el corrent hi acumula
les fulles roges-,
es drecen les onades
d'un viu color escarlata.
Sota la pluja
camí entre les branques
que al mar em porta.
Abans de l'haiku, l'hokku va ser el primer vers de l'haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l'hokku i va crear l'haiku per primera vegada. El primer escriptor d'haikus és Shiki, reformador de l'hokku...
L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl•laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo que indica l'estació de l’any a la qual es refereix. Alguns consideren que l'haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l'haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l'haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.
Llac fosc la nit,
com cascada sense cant
caigué la llum.
Blanques estrelles
es tornen blau monòton
al cant del gall.
A la caleta
-el corrent hi acumula
les fulles roges-,
es drecen les onades
d'un viu color escarlata.
Sota la pluja
camí entre les branques
que al mar em porta.
Danubi blau
Iniciem aquest itinerari en una ciutat meravellosa, elegant, imperial, eterna ... Una ciutat que podria ser ben bé el cor d'Europa, i que viu la música amb una enorme intensitat; que et sembla si la descobreixes escoltant aquesta Audició?
Efectivament, això és un vals, el conegut vals El Danubi blau de Johann Strauss, que ens remet directament a Viena, la capital d'Àustria.
El vals és una dansa de ritme ternari que es balla en parella i que és coneguda arreu del món. Curiosament el seu origen el trobem al país veí, Alemanya.
Segles enrere, mitja Europa ballava les contradanses, importades d'Anglaterra. Sota aquesta denominació (que prové de l'expressió anglesa "country dance") s'hi trobaven una enorme quantitat de danses de diversos tipus, però totes de caràcter rústic, alegre i viu, que es practicaven bàsicament en el medi rural.
Una d'aquestes contradanses que es va fer molt popular a Alemanya, era el "Ländler", una dansa de ritme pausat i compàs ternari que es ballava en parella. Aquest Ländler és precisament l'origen del vals, que es va popularitzar a finals del segle XVIII a Viena i poc després a Anglaterra.
Però aquest nou ball va trobar una forta resistència al principi, pel seu caràcter excessivament "sensual". Al 1805, un viatger i historiador de l'època, l'anglès Burney, va definir el vals en una enciclopèdia, com a una "desenfrenada dansa alemanya de moderna invenció" i feia constar la preocupació que sentirien les mares angleses si veiessin les seves filles tractades amb tanta familiaritat en ballar aquesta dansa, per tal com ell l'havia vista ballar a un grup de joves alemanys... I és que per a la gent d'aquella societat de gust neoclàssic i ancorada en la moral de les grans monarquies i imperis del segle XVIII, allò devia ser un autèntic excés, una obscenitat: era la primera dansa social de renom internacional on hi havia un contacte físic entre els cossos dels balladors! Fins aleshores, totes les danses de l'alta societat i de l'aristocràcia europea eren molt "prudents i púdiques", evitaven al màxim el contacte corporal i permetien només agafar-se de les mans (per exemple en el famós minuet); i ara el vals irrompia en els salons dels palaus europeus amb aquell aire tan sensual...
Curiosament, el mot "vals" (de l'alemany Walzer) significa rodar, donar voltes, rebolcar-se, i el seu caràcter més ràpid i desenfrenat va provocar aquestes viscerals reaccions de la societat del segle XVIII. Amb la Revolució Francesa i el nou panorama sociopolític (i fins i tot moral) d'Europa, el vals va ser no només acceptat sinó que es va convertir en el ball social més elegant i famós. La seva música s'ha immortalitzat gràcies a compositors clàssics com Johann Strauss, que va compondre desenes de valsos d'una gran qualitat i bellesa.
Efectivament, això és un vals, el conegut vals El Danubi blau de Johann Strauss, que ens remet directament a Viena, la capital d'Àustria.
El vals és una dansa de ritme ternari que es balla en parella i que és coneguda arreu del món. Curiosament el seu origen el trobem al país veí, Alemanya.
Segles enrere, mitja Europa ballava les contradanses, importades d'Anglaterra. Sota aquesta denominació (que prové de l'expressió anglesa "country dance") s'hi trobaven una enorme quantitat de danses de diversos tipus, però totes de caràcter rústic, alegre i viu, que es practicaven bàsicament en el medi rural.
Una d'aquestes contradanses que es va fer molt popular a Alemanya, era el "Ländler", una dansa de ritme pausat i compàs ternari que es ballava en parella. Aquest Ländler és precisament l'origen del vals, que es va popularitzar a finals del segle XVIII a Viena i poc després a Anglaterra.
Però aquest nou ball va trobar una forta resistència al principi, pel seu caràcter excessivament "sensual". Al 1805, un viatger i historiador de l'època, l'anglès Burney, va definir el vals en una enciclopèdia, com a una "desenfrenada dansa alemanya de moderna invenció" i feia constar la preocupació que sentirien les mares angleses si veiessin les seves filles tractades amb tanta familiaritat en ballar aquesta dansa, per tal com ell l'havia vista ballar a un grup de joves alemanys... I és que per a la gent d'aquella societat de gust neoclàssic i ancorada en la moral de les grans monarquies i imperis del segle XVIII, allò devia ser un autèntic excés, una obscenitat: era la primera dansa social de renom internacional on hi havia un contacte físic entre els cossos dels balladors! Fins aleshores, totes les danses de l'alta societat i de l'aristocràcia europea eren molt "prudents i púdiques", evitaven al màxim el contacte corporal i permetien només agafar-se de les mans (per exemple en el famós minuet); i ara el vals irrompia en els salons dels palaus europeus amb aquell aire tan sensual...
Curiosament, el mot "vals" (de l'alemany Walzer) significa rodar, donar voltes, rebolcar-se, i el seu caràcter més ràpid i desenfrenat va provocar aquestes viscerals reaccions de la societat del segle XVIII. Amb la Revolució Francesa i el nou panorama sociopolític (i fins i tot moral) d'Europa, el vals va ser no només acceptat sinó que es va convertir en el ball social més elegant i famós. La seva música s'ha immortalitzat gràcies a compositors clàssics com Johann Strauss, que va compondre desenes de valsos d'una gran qualitat i bellesa.
Marco Polo
Nom: Marco Polo.
Autor: Núria Barba.
Editorial: Parramón.
Col•lecció: Em dic…
Resum:
Va néixer a Venècia, l’any 1254. Quan jo tenia 15 anys el pare i l’oncle van venir d’un viatge de la Xina, em van explicar totes les seves aventures i que van conèixer el Gran Kublai Khan. Aquests els va fer prometre que tornarien i que portarien 100 sacerdots cristians per que ensenyessin la religió als tàrtars.
Van fer el viatge a l’any 1271, van estar 3,5 anys, van travessar tot el desert de la Xina i les muntanyes Hindu Kush i l’altiplà del Palmir que era la Ruta de la Seda, tot per arribar al palau del Khan.
Allí va conèixer moltes coses, per primera vegada va veure una mena de bitllets amb paper que aquí Europa no existia.
Amb els anys el Gran Khan el va anomenar governador i va començar ha fer els seus viatges, per la costa del mar de la Xina.
Va anar a l’Índia i en aquest viatges va veure i aprendre moltes coses que no sabria mai.
Després de 20anys de viure a la Xina el meu pare, l’oncle i jo vam decidir de tornar a Venècia, a la tornada va explicar les seves aventures però ningú el creia.
En una batalla contra els Genovesos el van tancar a la presó, allí va conèixer un escritor que es deia Luigi Rusticchello de Pisa, es va interessar amb les seves aventures i va escriure un llibre “Llibre de les meravelles del món” va sortir de la presó amb 40anys, és va casa va tenir tres filles i va morir l’any 1324.
Opinió:
M’ha agradat perquè he après moltes coses que no s’havia d’ell i va ser interessant els viatges que va fer en aquells països d’Àsia i tradicions i com era la Xina.
M’agradaria fer les seves aventures.
Autor: Núria Barba.
Editorial: Parramón.
Col•lecció: Em dic…
Resum:
Va néixer a Venècia, l’any 1254. Quan jo tenia 15 anys el pare i l’oncle van venir d’un viatge de la Xina, em van explicar totes les seves aventures i que van conèixer el Gran Kublai Khan. Aquests els va fer prometre que tornarien i que portarien 100 sacerdots cristians per que ensenyessin la religió als tàrtars.
Van fer el viatge a l’any 1271, van estar 3,5 anys, van travessar tot el desert de la Xina i les muntanyes Hindu Kush i l’altiplà del Palmir que era la Ruta de la Seda, tot per arribar al palau del Khan.
Allí va conèixer moltes coses, per primera vegada va veure una mena de bitllets amb paper que aquí Europa no existia.
Amb els anys el Gran Khan el va anomenar governador i va començar ha fer els seus viatges, per la costa del mar de la Xina.
Va anar a l’Índia i en aquest viatges va veure i aprendre moltes coses que no sabria mai.
Després de 20anys de viure a la Xina el meu pare, l’oncle i jo vam decidir de tornar a Venècia, a la tornada va explicar les seves aventures però ningú el creia.
En una batalla contra els Genovesos el van tancar a la presó, allí va conèixer un escritor que es deia Luigi Rusticchello de Pisa, es va interessar amb les seves aventures i va escriure un llibre “Llibre de les meravelles del món” va sortir de la presó amb 40anys, és va casa va tenir tres filles i va morir l’any 1324.
Opinió:
M’ha agradat perquè he après moltes coses que no s’havia d’ell i va ser interessant els viatges que va fer en aquells països d’Àsia i tradicions i com era la Xina.
M’agradaria fer les seves aventures.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
