Iker Casillas

Iker Casillas Fernández (Móstoles, Madrid, España, 20 de mayo de 1981) es un futbolista español que se desempeña como guardameta en el Real Madrid de la primera división de España y en la Selección de fútbol de España, donde además es el capitán.

Desde el año 2000 ha sido incluido habitualmente en la lista de los mejores porteros según la IFFHS.[1]

Parque nacional de Doñana

Esta situado en la provincia de Huelva en las marismas del Guadalquivir.
El Parque Nacional de Doñana es uno de los espacios protegidos más importantes del territorio andaluz y la mayor reserva ecológica de Europa. Es el resultado de la actividad ancestral del hombre sobre un territorio con singulares peculiaridades, que se caracteriza por su fragilidad ante determinados impactos.

La riqueza de sus ecosistemas acuáticos y terrestres (playas, dunas, marismas, monte bajo...) le confieren unas características únicas para albergar a gran cantidad de especies, en el que destacan algunas tan emblemáticas como el lince ibérico y el águila imperial, hoy día en peligro de extinción.

La marisma destaca por ser lugar de paso, cría e invernada para miles de aves europeas y africanas, lo que la convierte en un ecosistema de altísimo valor ecológico. Por ello ha sido catalogada Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) y Zona de Especial Conservación (ZEC).

Premio nobel

El Premio Nobel (pronunciación /noˈbɛ:l/)1 se otorga cada año a personas que hayan hecho investigaciones sobresalientes, inventado técnicas o equipamiento revolucionario o hayan hecho contribuciones notables a la sociedad.



La primera ceremonia de entrega de los Premios Nobel en Literatura, Física, Química y Medicina se celebró en la Antigua Real Academia de Música de Estocolmo (Suecia) en 1901. Desde 1902, los premios los entrega el Rey de Suecia.

Haikús

L'haiku , derivat de l'haikai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Abans de l'haiku, l'hokku va ser el primer vers de l'haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l'hokku i va crear l'haiku per primera vegada. El primer escriptor d'haikus és Shiki, reformador de l'hokku...
L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl•laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo que indica l'estació de l’any a la qual es refereix. Alguns consideren que l'haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l'haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l'haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.


Llac fosc la nit,
com cascada sense cant
caigué la llum.

Blanques estrelles
es tornen blau monòton
al cant del gall.

A la caleta
-el corrent hi acumula
les fulles roges-,
es drecen les onades
d'un viu color escarlata.

Sota la pluja
camí entre les branques
que al mar em porta.

Danubi blau

Iniciem aquest itinerari en una ciutat meravellosa, elegant, imperial, eterna ... Una ciutat que podria ser ben bé el cor d'Europa, i que viu la música amb una enorme intensitat; que et sembla si la descobreixes escoltant aquesta Audició?
Efectivament, això és un vals, el conegut vals El Danubi blau de Johann Strauss, que ens remet directament a Viena, la capital d'Àustria.
El vals és una dansa de ritme ternari que es balla en parella i que és coneguda arreu del món. Curiosament el seu origen el trobem al país veí, Alemanya.
Segles enrere, mitja Europa ballava les contradanses, importades d'Anglaterra. Sota aquesta denominació (que prové de l'expressió anglesa "country dance") s'hi trobaven una enorme quantitat de danses de diversos tipus, però totes de caràcter rústic, alegre i viu, que es practicaven bàsicament en el medi rural.
Una d'aquestes contradanses que es va fer molt popular a Alemanya, era el "Ländler", una dansa de ritme pausat i compàs ternari que es ballava en parella. Aquest Ländler és precisament l'origen del vals, que es va popularitzar a finals del segle XVIII a Viena i poc després a Anglaterra.
Però aquest nou ball va trobar una forta resistència al principi, pel seu caràcter excessivament "sensual". Al 1805, un viatger i historiador de l'època, l'anglès Burney, va definir el vals en una enciclopèdia, com a una "desenfrenada dansa alemanya de moderna invenció" i feia constar la preocupació que sentirien les mares angleses si veiessin les seves filles tractades amb tanta familiaritat en ballar aquesta dansa, per tal com ell l'havia vista ballar a un grup de joves alemanys... I és que per a la gent d'aquella societat de gust neoclàssic i ancorada en la moral de les grans monarquies i imperis del segle XVIII, allò devia ser un autèntic excés, una obscenitat: era la primera dansa social de renom internacional on hi havia un contacte físic entre els cossos dels balladors! Fins aleshores, totes les danses de l'alta societat i de l'aristocràcia europea eren molt "prudents i púdiques", evitaven al màxim el contacte corporal i permetien només agafar-se de les mans (per exemple en el famós minuet); i ara el vals irrompia en els salons dels palaus europeus amb aquell aire tan sensual...
Curiosament, el mot "vals" (de l'alemany Walzer) significa rodar, donar voltes, rebolcar-se, i el seu caràcter més ràpid i desenfrenat va provocar aquestes viscerals reaccions de la societat del segle XVIII. Amb la Revolució Francesa i el nou panorama sociopolític (i fins i tot moral) d'Europa, el vals va ser no només acceptat sinó que es va convertir en el ball social més elegant i famós. La seva música s'ha immortalitzat gràcies a compositors clàssics com Johann Strauss, que va compondre desenes de valsos d'una gran qualitat i bellesa.

Marco Polo

Nom: Marco Polo.
Autor: Núria Barba.
Editorial: Parramón.
Col•lecció: Em dic…
Resum:
Va néixer a Venècia, l’any 1254. Quan jo tenia 15 anys el pare i l’oncle van venir d’un viatge de la Xina, em van explicar totes les seves aventures i que van conèixer el Gran Kublai Khan. Aquests els va fer prometre que tornarien i que portarien 100 sacerdots cristians per que ensenyessin la religió als tàrtars.
Van fer el viatge a l’any 1271, van estar 3,5 anys, van travessar tot el desert de la Xina i les muntanyes Hindu Kush i l’altiplà del Palmir que era la Ruta de la Seda, tot per arribar al palau del Khan.
Allí va conèixer moltes coses, per primera vegada va veure una mena de bitllets amb paper que aquí Europa no existia.
Amb els anys el Gran Khan el va anomenar governador i va començar ha fer els seus viatges, per la costa del mar de la Xina.
Va anar a l’Índia i en aquest viatges va veure i aprendre moltes coses que no sabria mai.
Després de 20anys de viure a la Xina el meu pare, l’oncle i jo vam decidir de tornar a Venècia, a la tornada va explicar les seves aventures però ningú el creia.
En una batalla contra els Genovesos el van tancar a la presó, allí va conèixer un escritor que es deia Luigi Rusticchello de Pisa, es va interessar amb les seves aventures i va escriure un llibre “Llibre de les meravelles del món” va sortir de la presó amb 40anys, és va casa va tenir tres filles i va morir l’any 1324.

Opinió:
M’ha agradat perquè he après moltes coses que no s’havia d’ell i va ser interessant els viatges que va fer en aquells països d’Àsia i tradicions i com era la Xina.
M’agradaria fer les seves aventures.

Pep Coll

Biografia

Pep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949. Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans. De l'escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri.

La seua activitat literària, paral•lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella (La Pobla de Segur, 1977) i posteriorment, amb la fundació del Centre d'Estudis del Pallars (Tremp, 1987). Durant aquests anys, s'interessa especialment per l'estudi, sobre el terreny, del dialecte pallarès, treball que sintetitzarà més tard amb la publicació de El parlar del Pallars (1991).

Tot seguit, després de recuperar les paraules, s'interessa per les històries velles. Recorre totes les valls del Pirineu occidental català (poble per poble, des de la Cerdanya fins a la vall de Benasc) a la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran".

A la vegada, i conscient de la colonització cultural que pateix el món de la fantasia infantil, recrea i adapta alguns d'aquests mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel•la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel•la juvenil.

La novel•la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seua carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), és una nova versió del mite del Graal, ambientada a les valls pirinenques, Els arbres amics (2004) biografia imaginària d'un esporgador, una mena d'artista boig pels arbres, El salvatge dels Pirineus (2005), història d'un Robinson pirinenc, nàufrag voluntari en un feixanc, i darrerament, Les senyoretes de Lourdes (2008), biografia humana de Bernadette Soubirous, la nena que va veure 18 vegades la Mare de Déu en una balma de Lorda.

A part d'escriptor, té dues grans afeccions més: l'ensenyament de la literatura i la muntanya. La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual, des de fa 25 anys, es dedica amb cos i ànima. I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya.

Obra

Novel•la
• La mula vella. Barcelona: Empúries, 1989.
• El Pont de Mahoma. Barcelona: Empúries, 1995.
• El segle de la llum. Barcelona: Empúries, 1997.
• L'abominable crim de l'Alsina Graells. Barcelona: Empúries, 1999.
• Per les valls on es pon el sol. Barcelona: Edicions 62, 2002.
• Els arbres amics. Barcelona: Empúries, 2004.
• El salvatge dels Pirineus. Barcelona: Edicions 62, 2005.
• Les senyoretes de Lourdes. Barcelona: Proa, 2008.

Narrativa breu
• Totes les dones es diuen Maria. València: Tres i Quatre, 1989.
• L'edat de les pedres. Barcelona: Empúries, 1990.
• Muntanyes Maleïdes. Barcelona: Empúries, Col. Narrativa, 1993.
• El rei de la Val d'Aran. Barcelona: Empúries, 2003.

Narrativa infantil i juvenil
• Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: Edicions del Mall, 1986; Barcelona: La Magrana, 1989.
• El secret de la moixerner. Barcelona: Empúries, Col. L'Odissea, 1988.
• Què farem, què direm? Barcelona: Cruïlla, 1989.
• La bruixa del Pla de Beret. Barcelona: Empúries, Col. Petita Odissea, 1991.
• Mi Long, el drac de la perla. Barcelona: La Galera, 1994.
• Muntanyes mig-maleïdes. Barcelona: Empúries, Col. L'Odissea, 1994.
• Les bruixes del Pla de Negua. Barcelona: La Galera, 1995.
• La fada del mirall. Barcelona: La Galera, 1996.
• El tresor de la nit de Nadal. Barcelona: La Magrana, 1998; Terrassa: Caixa d'Estalvis, cop. 1998
• La corona de Sant Nicolau. Lleida: Parques Nacionales, 2005.
• Mentre el món serà món. Barcelona: Empúries, 2006.
• L'habitació de ma germana. Barcelona: Empúries, 2008.

• Teatre
• La morisca de Gerri [obra inèdita]. 2004.
• Miracles de Santa Maria d'Àneu [obra inèdita]. 1997.
• Crònica de Mur [obra inèdita]. 2004.





Premis
• Premi Gran Angular de literatura juvenil (1991): Què farem, què direm?.
• Premi de la Crítica Serra d'Or a la millor novel•la juvenil (1993): Què farem, què direm?.
• Premi de novel•la juvenil Ramon Muntaner (1994): El Pont de Mahoma.
• Premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària (1996): El segle de la llum.
• Premi Lola Anglada de contes per a infants (1997): El tresor de la Nit de Nadal.
• Premi Sant Joan de la Fundació Caixa de Sabadell (2005): El salvatge dels Pirineus
• Premi Sant Jordi de novel•la (2007): Les senyoretes de Lourdes.

Kobe bryant

Kobe Bean Bryant (nascut el 23 d'agost del 1978) és l'estrella de l'equip de l'NBA Los Angeles Lakers. És fill de Joe "Jellybean" Bryant, antic jugador dels Philadelphia 76ers i actual entrenador de Los Angeles Sparks. Va obtenir fama per tot EUA al ser el primer escolta de la història de la lliga en ser draftejat directament des de l'institut. Se l'ha comparat nombroses vegades amb la llegenda Michael Jordan i va ajudar als Lakers a guanyar tres anys consecutius l'anell de campions (2000-2002). L'any 2003, Bryant va aparèixer a tots els titulars després de ser acusat de violació. Li van ser retirats els càrrecs després de què l'acusadora va rebutjar testificar.

Kobe Bryant va néixer a Filadèlfia, Pennsylvania. És el fill més petit de Joe i Pam Bryant (té dues germanes), Shaya i Sharia). Els seus pares van posar-li aquest nom després de provar una carna de vaca anomenada igual el dia abans del seu naixement.[

Boja Krkic Pérez

Bojan Krkić i Pérez (en serbi ciríl·lic: Бојан Кркић) és un futbolista català nat el 28 d'agost de 1990 a Linyola, el Pla d'Urgell. Fill de pare serbi i mare catalana, Bojan juga des de 2007 al primer equip del Futbol Club Barcelona.

Bojan va arribar al Barça després que el seu pare, observador del club, el recomanés a la Secretaria tècnica. Després de jugar a les categories inferiors, debutà amb el Barça B ja iniciada la temporada 2006-2007 i pujà definitivament al primer equip la temporada 2007-2008.

Alvin y las ardillas

És una pel·lícula molt bona us la recomano a tots, es tracta de unes ardilles que caten, per cert si us interesa aneu-la a buscar a la biblioteca de Linyola.

Michael Phelps

Michael Fred Phelps (Baltimore, Maryland, 30 de junio de 1985) es un nadador estadounidense, considerado por muchos el mejor nadador de la historia, tras haber conseguido el mejor resultado de un deportista en unos juegos olímpicos con la consecución de 8 medallas de oro en los Juegos Olímpicos de Pekín 2008, totalizando así, de momento, catorce medallas de oro en sus participaciones olímpicas.

Pablo Picasso

Nom: Picasso.
Autor: Eva Bargalló.
Editorial: Parramón.
Col•lecció: Em dic…
Resum:
Va néixer 25 d’octubre de 1881 a Màlaga. És famós gràcies als quadres que va pintar i de viure molts anys per poder conèixer moltes persones, ciutats…
El 1900 va anar a Barcelona, en una taverna que és deia els quatre gats va fer la seva primera exposició individual.
Després va anar a viure París, que per a ell era la ciutat de l’art.
Va ser l’època blava que pintava tots els quadres blaus perquè era una època molt trista per a ell, al cap d’uns mesos és va refer va començar l’època rosa que pintava tots els quadres rosa perquè per a ell començava la nova etapa de la seva producció.
L’any 1907 va fer un quadre que és deia les senyoretes del carrer d’Avinyó va revolucionar el concepte que fins aquell moment no és tenia del llenguatge artístic.
Al cap de 30 anys van bombardejar Guernica i és va inspirar en fer un quadre, que en aquest moments és el quadre més important que va fer.
Després d’una llarga vida dedicada a l’art, el 8 d’abril de 1973 és va morir amb 91 anys a Mougins, França.

Opinió:
M’ha agradat perquè ha fet quadres molt importants què és coneix per tot el món i he après moltes paraules noves com qui era el Greco, que vol dir marxant i algun refrany com als grans mals, grans remeis…


Carlos Fernández Batalla.

La castanyera

Halloween