Haikús

L'haiku , derivat de l'haikai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Abans de l'haiku, l'hokku va ser el primer vers de l'haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l'hokku i va crear l'haiku per primera vegada. El primer escriptor d'haikus és Shiki, reformador de l'hokku...
L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl•laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo que indica l'estació de l’any a la qual es refereix. Alguns consideren que l'haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l'haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l'haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.


Llac fosc la nit,
com cascada sense cant
caigué la llum.

Blanques estrelles
es tornen blau monòton
al cant del gall.

A la caleta
-el corrent hi acumula
les fulles roges-,
es drecen les onades
d'un viu color escarlata.

Sota la pluja
camí entre les branques
que al mar em porta.